De vegades, com diu la mamen, el millor camí és el que no saps on porta.
Porto un mes sencer cansada, estressada, agobiada de Barcelona, dels sorolls, de les presses, de l’olor i la calor, de tot. I jo volia sortir una mica, ni que fos uns dies, ni que fos a qualsevol bungalow a qualsevol poblet de per aquí al costat.
I en lloc d’això, me’n vaig a Tenerife 7 nits, amb el xicot, a un hotel amb piscina, prop del mar, amb autobús cap a la ciutat i transport aeroport – hotel, a mitja pensió i a molt bon preu.
Oh, yeah. Ara ja sé on porta, però abans de divendres no sabia res. Fins aleshores, que us divertiu.
–
Siguiente: Finalmente me iré
